Les persones tendim a pensar que, en el moment que algú crida "Calleu!", el soroll desapareix i el món s'atura en una xarxa de silenci. Però no és veritat (com la majoria de coses que pensem): aquella nit, jo podia sentir, encara després del crit, la seva respiració pausada i la seva mà agafant-me fort, fort. Fa riure, la quantitat de coses falses que ens arribem a creure per pura...¿desesperació?12/6/08
Les persones tendim a pensar que, en el moment que algú crida "Calleu!", el soroll desapareix i el món s'atura en una xarxa de silenci. Però no és veritat (com la majoria de coses que pensem): aquella nit, jo podia sentir, encara després del crit, la seva respiració pausada i la seva mà agafant-me fort, fort. Fa riure, la quantitat de coses falses que ens arribem a creure per pura...¿desesperació?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada