No vull escriure més contes de princeses de maduixa i de dracs enfadats, no vull fer més articles ni més crítiques, no vull tenir piles de poemes d'amor sense destinatari, no vull repetir constantment aquell bocí de cançó antiga, no vull rellegir les cartes velles amb regust de tritesa, no vull trobar les llibretes plenes de dibuixos de nena petita, no vull escoltar la hsistòria d'aquells nois que fa tant temps que no juguen a futbol al mig del carrer, no vull reinventar la meva vida i plasmar-la en una pantalla plena de dígits. No vull, no vull, no vull...I aquí estic, asustada y decidida (que diu alguna cançó de moda d'algú desconegut per mi), a fer-ho tot i més. A escriure, a estripar, a escabellar i escoltar cada trosset de mi com si fos totalment necessari.
Obro la meva enèsima cabana a la xarxa, per amagar-me de no sé ben bé què. Però vaja, diuen que el paper és més pacient que les persones; suposo que la informàtica no serà menys. Avui ja he complert: primer dia, primer escrit, primer adéu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada